AMB LA LLUNA A L'ESQUENA


El 19 de gener de 1998, Sau començava a enregistrar un nou disc, i ho feia amb moltes ganes, després de l’experiència de Set.

Durant un bon temps, es va parlar sobre com havia de ser l’àlbum, però en Pep, l’únic productor del disc, ho tenia clar: seria un disc més elaborat, ple d’ambients, diferent del que estàvem acostumats amb Sau.

Tots tres, en Pep, en Carles i en Joan, que s’encarregava de la producció executiva, van viure’l com si fos el primer. La feina tenia una intensitat especial i, en molts moments, recordava el treball conjunt i solitari que havien fet en els primers discos. Enmig de la feina, tornaven els dinars i sopars per la comarca d’Osona, que s’allargaven fins a altes hores de la matinada.

A més, el disc va significar una retrobada amb una persona extraordinària amb qui havien tingut molta relació: en Pino Palladino, que va tornar a Catalunya per gravar els baixos en algunes cançons, juntament amb el bateria Tino di Geraldo. També participaren a la gravació Simone Lambregts, que havia participat en el disc anterior de Pep Sala & La Banda del Bar, i Josep Lluís Pérez, extraordinari guitarrista que venia d'El Último de la fila a substituir Jordi Mena.

Pel que fa a l’enginyer de so, la impossibilitat de Keith Bessey i Ash Howes va fer que, finalment, fos Jamie Johnson qui, recomanat pel mateix Ash, s'encarregués de la gravació. Les mescles van anar a càrrec d’un home de confiança de la casa, en Pedri González.

 

 

Sau va començar a construir el seu propi estudi, i aquest era el seu primer disc en el nou espai, fet que va comportar infinitat de complicacions tècniques i dificultats que es van anar superant. A poc a poc, l’àlbum es va anar acabant.

Discogràficament parlant, es va tornar a Catalunya, però no amb Picap, sinó amb Blanco & Negro, segell que ocupava un lloc preeminent entre les discogràfiques espanyoles i que volia obrir el seu propi segell en català: Fanàtic, que s’estrenaria amb el nou disc de Sau, Amb la lluna a l’esquena.

El disc va sortir al mercat el Sant Jordi d’aquell 1998 i, amb cançons com Ja no hi ha trapezistes, A prop del mar, Viatge llarg o Tothom vol el què no té, va ser un èxit de vendes, malgrat que les xifres del mercat ja no eren les que s’havien viscut anys enrere. Sau encara era un grup interessant, comercialment parlant, i en Pep i en Carles havien tornat a fer un disc fantàstic.

La gira Amb la lluna a l’esquena començava el 23 de juny amb una banda formada per Quim “Benítez” Vilaplana (bateria), Jordi Gas (baix), Josep Lluís Pérez (guitarra), Ramon Altimir (teclats) i Simone Lambregts (violí). El grup va decidir fer una gira amb només una vintena de concerts, però en molt bones condicions. Avalats per diversos patrocinadors i amb l'empresa Vipvapvolula com a management, van portar el seu muntatge espectacular arreu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, omplint pavellons i recintes firals.

 

 

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí.

Accepto