EL MÉS GRAN DELS PECADORS


El contracte per a tres discos amb una firma multinacional com Emi-Odeon va suposar un canvi d’estatus.

El 17 d’octubre de 1991, Sau va començar la gravació del disc El més gran dels pecadors, a l’Hostal La Riba, de Vilanova de Sau. Aquest fou el lloc on el grup va decidir ubicar l’estudi mòbil “el camión”, un tràiler de nou metres on hi havia instal·lat un estudi d’última generació que havia dissenyat Pedri González, qui, més tard, es convertiria en el tècnic de so habitual dels directes del grup.

Els músics i l’equip es van allotjar, durant cinc setmanes, a les habitacions de l’hostal La Riba, just a l’altra banda d’on Sau havia nascut com a grup. Es combinaven, de nou, hores de feina i lleure. Treballaven al seu aire, al seu gust, amb uns mitjans envejables al seu abast i al costat del productor internacional Keith Bessey, que, juntament amb Pep Sala, es farien càrrec de la producció del disc. Tot plegat va ser supervisat per Phil Manzanera.

De fet, allò no era res més que el que havien anhelat sempre.

 

 

Cinc setmanes després, el 18 de novembre, en Pep, en Carles i en Joan es traslladen als estudis Metropolis, de Londres. Aquesta vegada, ja no hi anirien amb les cintes sota el braç, i tindrien cinc setmanes més per acabar algunes gravacions i fer les mescles. L’àlbum que tots coneixeríem com a El més gran dels pecadors seria doble, per això, la companyia va acabar llogant dos estudis a Metropolis i dos torns d’enginyers, Ash Howes i Keith Bessey, per poder acabar a temps les 21 cançons que comprenen el disc.

La portada va anar a càrrec de J. L. Martín, propietari, juntament amb Berta M. Yebra, de la mítica revista musical Popular 1, que també dedicaria un número especial al grup.

El disc apareix a les botigues el 27 de gener de 1992, i, poc després, l’àlbum entra al número 11 de la llista nacional AFYVE, molt popular entre els editors discogràfics, perquè es basava en les vendes reals de discos. El grup es va mantenir dins aquestes llistes, en diferents posicions, durant dos mesos, tot un mèrit en una llista nacional, tenint en compte que Sau venia de Catalunya.

El disc, amb més de 50.000 còpies venudes, va ser Disc d’Or i premi Èxits d’Or. Se’n van editar dos videoclips: Tren de mitjanit, dirigit per Enric Folch i Marc Bartolí, i Tu encens el meu foc, dirigit per Àngel Leiro.

El primer concert seria el 27 de març, a Villalba Sassera, on Sau va fer l’stage d’assajos per a la gira del nou disc.

La presentació oficial de la gira'92 no seria a Barcelona, sinó a Sa Pobla (Mallorca), on es va traslladar tota la premsa especialitzada.

La gira es va saldar amb vuitanta concerts i dos integrants més al grup, en Gerry Duffy a les percussions i les veus i en Jordi Mena a la guitarra.

 

 

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí.

Accepto