ELS PRIMERS PASSOS DE SAU


Una còpia de la cançó Sense estil, el primer single del disc No puc deixar de fumar, va anar a parar a mans d’en Miquel Calzada, conegut a l'època com a Mikimoto. Ell la va fer sonar al programa especial de Catalunya Ràdio de la nit de Cap d’Any. Així doncs, només començar l'any 1988, Sense estil es va estrenar radiofònicament parlant. En Miquel va parlar molt bé del grup, i tots ells, junts, van escoltar el programa a través d’un petit aparell de ràdio que hi havia al menjador de la casa de Les Tallades.

La cançó va rebre bones critiques i el premi Èxits d’Or Catalans, però el disc No puc deixar de fumar va passar completament desapercebut, exceptuant a Osona, a causa de la manca de promoció per part de la companyia. Van ser molt poques persones les que van conèixer Sau per aquest àlbum. El videoclip de la cançó Sense estil, produït i realitzat per Bru & Ross, també va passar molt inadvertit. Per això, posteriorment, en Pep i en Carles es referirien a aquest àlbum titllant-lo de “disc pirata”.

 

 

La primera actuació oficial de Sau va ser durant la festa d’El millor esportista osonenc, l’11 de març de 1988, a la sala Roc 34, de Vic. El concert va ser un èxit, i presagiava un bon any, però es van fer poques actuacions, la majoria de les quals van ser trobades pel grup mateix, ja que el management d’Audiovisuals de Sarrià no va funcionar com s’esperava. En part a causa de la limitada promoció per part de la companyia, que no acabava de creure en el producte. Sau va visitar poques emissores de ràdio i les actuacions no van acabar d’arribar, fet que va provocar dubtes i una petita crisi en el grup. Sau va dubtar. Tot i això, la fermesa d’en Pep, en Carles i en Joan per tirar endavant el grup era infrangible.

Finalment, un fet catalitzador va fer que la situació canviés. No tot eren males notícies per al grup. En Carles estava actuant en una obra de teatre titulada El Knack, dirigida per Ricard Reguant, qui els va demanar que fessin la cançó principal de l’obra. El tema es va titular És qüestió de Knack, va funcionar i es va convertir en una de les cançons d’èxit del que després seria el segon disc de Sau.

El 13 de maig, el grup era contractat per primera vegada a Barcelona per Fede Sardà, aleshores director de la sala Artículo 26. El 7 de juny, Sau fa una aparició al programa Directe al 2, de TVE, on toquen dos temes en directe: Sense estil i Com la primera nit.

Semblava que la sort començava a canviar per al grup. El 17 de novembre, Sau va trencar relacions amb la discogràfica Audiovisuals de Sarrià, i una visita d’en Joan Capdevila i un amic, –en Txema Casacuberta, periodista de la desapareguda Ausona, de Vic– va encetar les relacions amb una nova companyia, Picap, amb qui acabaren signant un contracte l’1 de desembre de 1988.

 

 

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí.

Accepto