PER LA PORTA DE SERVEI


Continuaven vivint com un grup unit i seguien passant junts els caps de setmana a la caseta de Les Tallades. Era una època fantàstica, en què la diversió i la feina convergien, tot i que l’experiència del primer disc els havia imbuït un sentit de la responsabilitat més gran. Aleshores, es prenien la situació del grup seriosament i intentaven ser més eficients. No podien permetre que els tornessin a robar les il·lusions i volien oferir el millor d’ells mateixos. En aquest sentit, les cançons havien de ser superiors i la concentració era total.

Carles Sabater, Pep Sala i Joan Capdevila van marxar un cap de setmana amb la idea d’escriure lletres i es van instal·lar en un càmping d’Andorra amb una tenda de campanya. Aquell cap de setmana va néixer la lletra de Només ho faig per tu, i van acabar-ne d’altres com No he nascut per militar.

Qüestió de knack, ja gravada per a l’obra El Knack, seria la primera de la dotzena de cançons que configurarien el segon àlbum de Sau. La gravació del disc no va ser molt diferent de la primera: feta als mateixos estudis que l’anterior amb un dia més de mescles, produït igualment per Pep Sala i a una velocitat de vertigen. Van gravar cançons ben conegudes pel públic, com No he nascut per militar (inspirada i dedicada a en Charlie), Només ho faig per tu, Màgic whisky o Corre, corre’t, corre, entre d’altres.

L’inici de les relacions amb la discogràfica Picap i la declaració per part del seu director, Joan Carles Doval, de la intenció de treballar amb el grup van obrir una nova etapa.

 

 

Picap va llençar al mercat el segon treball de Sau: Per la porta de servei, títol que reflectia la situació en què es trobava i com se sentia el grup després de trencar amb una discogràfica que no havia cregut en ells, i amb un deute econòmic important. Malgrat tot, tenien el convenciment absolut que assolirien l’èxit, i el títol del disc era clar; entrarien a la gloria, encara que fos per la Porta de servei.

El disc Per la porta de servei sortia a la venda el 16 de març de 1988, i se’n van editar dos videoclips: No he nascut per militar, produït i dirigit per Bru & Ross, i Només ho faig per tu, produït pel grup i dirigit per Marcel·lí Parés. D’entrada, hi va haver una promoció, es va anar a les emissores de ràdio i es va invertir en falques publicitàries.

L’any 1988, va tenir lloc un moment molt trist per al grup, ja que en Charlie Oliver va haver de deixar-los per anar a fer el servei militar. Dos dies més tard, el 18 de març, en Joan Molina el substituïa i es convertia en el nou bateria de Sau.

La promoció per nombroses emissores locals –que en aquella època estaven emergent amb força en el panorama radiofònic nacional– i la constant programació de les cançons de Sau va fer que una audiència jove convertís Sau en un grup d’elit, semblant als altres grups internacionals que hi poguessin sonar paral·lelament.

Sau, juntament amb altres grups que cantaven en català, van aconseguir que el fet de posar música d’aquí, generalment mal vist, es convertís en quelcom normal, i que la gent valorés, de mica en mica, les seves cançons. Prova d’això era la primera pregunta que en Pep i en Carles havien de respondre quan visitaven emissores de ràdio: “Per què canteu en català?”, qüestió a la qual solien respondre: “Quan ve el Bruce Springsteen, vostè li pregunta per què canta en anglès?”.

 

 

Sau també va començar a fer concerts amb certa normalitat, més enllà de la comarca osonenca. Aleshores, es començava a despertar el futur consumidor de l’inadequadament anomenat rock català. Els concerts que feia Sau amb algun altre grup de la coneguda fornada aglutinaven entre 2.000 i 3.000 persones, un èxit sense precedents fins aleshores en el rock cantat en el nostre idioma. Recordem especialment els concerts de Figueres, amb Sangtraït, i el de Blanes, amb Sopa de Cabra.

Durant aquell temps, No he nascut per militar es va convertir en tot un fenomen per als nois catalans que encara havien de fer el servei militar. Ens consta que era un himne, fins i tot dins les casernes.

I vet aquí que les cançons de Sau comencen a rebre premis, com els Èxits d’Or, per Només ho faig per tu i Records d’Irlanda. Altres cançons, com Corre, corre’t, corre, es converteixen en molt populars, com també els protagonistes d’aquesta història, Pep Sala i Carles Sabater, que començaren a viure a la seva pell la sensació de ser observats com uns personatges populars, una percepció curiosa, agradable i sorprenent alhora que desconeixien fins al moment, però que els acompanyaria per sempre més.

 

 

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí.

Accepto