SETÈ DISC AMB NOVA MULTINACIONAL


El 1996, Sau tenia llogat un espai en una casa als afores de Vic, al terme de Sentfores, on també hi havia el local d’assaig, un petit estudi i els despatxos del grup. Ho portava un petit equip de gent. Laura Riera, Miquel de Paz i Ferran Jurado feien que les coses funcionessin. Aquell mateix any, es va incorporar Ignasi Pla, que venia del món de la publicitat i es va fer càrrec de la producció del futur disc de Sau, Set.

Quan Sau va gravar la cançó Pare, de Joan Manuel Serrat, va despertar la curiositat de Paco Martín, aleshores director artístic de la companyia. Tot i que la idea de fitxar per a una altra multinacional no atreia gens, el carisma d'en Paco, el seu currículum com a AR i la seva promesa de treballar en unes condicions bones va fer que Sau gravés el seu nou disc amb la multinacional alemanya RCA-Ariola.

En aquells moments, l’home fort en l’àmbit de la producció a BMG-Ariola era l’anglès Nigel Walker. Amb ell es va començar a treballar a Guilleries Recording Studios, un petit estudi que hi havia sota els despatxos de l’empresa de management. En Pep va convèncer en Carles per col·laborar en la producció i, per primera vegada, serien coproductors d’un àlbum. Les mescles es farien als llegendaris estudis Red Led, a Madrid.

 

 

A priori, tot es presentava bé, però de seguida van aparèixer les desavinences en la producció del disc. Tot i ser un enginyer extraordinari, Nigel Walker no va acabar d’entendre el grup i les tendències en la producció anaven en dues direccions diferents. Això va endarrerir notablement el disc i el va aturar en dues ocasions. El problema era, simplement, que el que s’estava gravant no era exactament com en Pep i en Carles havien imaginat.

Finalment, l’àlbum es va acabar, però Set és, potser, un dels discs més irregulars i impersonals de Sau. A diferència dels anteriors discos d’estudi –on sempre s’havia fet un pas evolutiu amb la idea d'aconseguir un millor producte–, Set semblava estancat en algun moment del temps en la història de Sau, difícil de determinar. És el disc que va passar més desapercebut de la seva discografia, però, tot i així, la discogràfica confirmava la venda de més de 30.000 unitats en el primer mes i el disc incloïa magnífiques cançons i èxits de Sau com Els dies de cada dia, l’Onze de setembre, On són els ocells i Els millors anys. Es va realitzar un videoclip de la cançó Res semblant a res, dirigit per Enric Folch, per promocionar el disc.

Malgrat que en Pep i en Carles no estaven satisfets del tot amb el nou disc, la gira d’aquell any va tornar a ser un èxit que va portar Sau a una quarantena de concerts per Catalunya, el País Valencià i les Illes. Sau també va obrir fronteres i va viatjar, al març, a Luxemburg, i, al juny, a Saarlouis i Nüremberg (Alemanya) per fer algunes actuacions.

La gira de Set va acabar espectacularment amb un concert de Nadal, el 21 de desembre de 1996, al Palau d’Esports de Barcelona. Va aglutinar 6.500 assistents. Joan Manuel Serrat va ser el seu convidat i es va retransmetre en directe per televisió. En aquell moment, pocs grups cantant en català podien aconseguir-ho; havia començat un curiós declivi de tot allò relacionat amb el concepte de rock català i amb els grups que el representaven.

 

 

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí.

Accepto